El 1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la SIDA, aquesta malaltia va començar a principis dels anys 80 a San Francisco, on es van detectar diferents infeccions oportunistes, en aquests pacients també es va veure que la quantitat de limfòcits T CD4+ era baixa. Al 1982 va ser quan se li va donar el nom de SIDA.
Actualment s’estima que el 0,3% de la població espanyola té VIH, al 2018 (últim any amb dades publicades) es van diagnosticar 3.244 casos nous:
Però realment entenem que és el VIH i la SIDA, i la diferència que tenen? Com els prevenim? A continuació ho veurem.
QUÈ SÓN LA INFECCIÓ PEL VIH I LA SIDA?
La paraula SIDA es correspon a les inicials de la Síndrome de Immunodeficiència Adquirida. La SIDA és un estat avançat de la infecció causada pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), que provoca la destrucció progressiva del sistema immunitari.
En una primera fase, el VIH es multiplica activament en les cèl·lules infectades. El sistema immunitari respon disminuint la presència del virus a la sang, encara que no impedeix que els virus segueixin presents i continuïn afectant a altres òrgans. Durant diversos anys l’organisme pot seguir en aquesta situació d’aparent equilibri, però el VIH se segueix multiplicant en les cèl·lules i infectant altres noves. Finalment, si no s’accedeix al tractament es produeix un debilitament progressiu de les defenses de l’organisme. Apareixen llavors els signes i símptomes propis de la malaltia que defineixen la SIDA.
COM ES TRANSMET EL VIH?
Quatre fluids, la sang, el semen, les secrecions vaginals i la llet materna de les persones infectades tenen una concentració suficient de virus com per transmetre’l. Això significa que el VIH pot transmetre’s per tres vies: sexual, sanguínia i de mare a fill/a.
A més, per tal que es produeixi la infecció és necessari que el VIH penetri en l’organisme i entri en contacte amb la sang o mucoses (revestiment de l’interior de la boca, vagina, penis i recte) de la persona.
- Via sexual: en les relacions sexuals amb penetració (anal, vaginal o oral) sense preservatiu. La penetració anal és la pràctica de major risc, seguida de la vaginal. Quan una persona presenta altres infeccions de transmissió sexual (ITS) el risc de infecció per VIH augmenta. Les relacions sexuals orals tenen molt menor risc, especialment sense ejaculació.
- Via sanguínia: al compartir xeringues, agulles, altre material de injecció o qualsevol instrument tallant que hagi estat en contacte amb la sang infectada. El intercanvi de instruments punxants i tallants no esterilitzats per perforacions en la pell com els utilitzats per tatuatges, pírcing, acupuntura, perforació d’orelles, etc. suposa també un risc.
- Via mare-fill/a: quan la dona és seropositiva, la transmissió del virus pot tenir lloc durant l’embaràs, el part o la lactància.
COM NO ES TRANSMET EL VIH?
El VIH no es transmet en els contactes quotidians: petons, carícies, WC públics, dutxes, tos, esternuts, vasos, coberts, aliments, llocs de feina, escoles, gimnasos, piscines...
Tampoc es transmet a través de la saliva, les llàgrimes o la suor, ni per picades de insectes o pel contacte amb animals domèstics.
La donació de sang no comporta cap risc de infectar-se.
COM ES PREVÉ LA TRANSMISSIÓ DEL VIH?
- Mantenint relacions sexuals només amb una parella que no estigui infectada pel VIH i que a la vegada aquesta parella no mantingui relacions sexuals amb altres persones.
- Utilitzant correctament un preservatiu (masculí o femení) quan es mantinguin relacions sexuals amb penetració (vaginal, anal, oral) amb persones infectades o de les que desconeix si ho estan. El preservatiu impedeix la transmissió del VIH, altres infeccions de transmissió sexual i els embarassos no desitjats.
- Coneixent el propi estat serològic i el de la parella.
- Coneixent el risc d’exposició de les diferents pràctiques sexuals.
- Utilitzant sempre material estèril i evitant l’ús compartit de xeringues, agulles i altres utensilis de injecció, si consumeix drogues injectades.
- Utilitzant sempre instruments per perforar la pell (agulles d’acupuntura, tatuatges o pírcing) d’un sol ús o estèrils. No compartint fulles d’afaitar ni raspalls de dents.
- Si està embarassada i té el VIH, hi ha tractaments que redueixen eficaçment el risc de transmissió del virus al futur fill/a durant l’embaràs i el part. Una mare infectada no ha de donar el pit al seu bebè.
