Avui: 08:30-21:00 h 676 993 881 938 963 825 676 993 881
Temps de lectura 4 min.

Els canvis en la mobilitat i en la marxa en les persones grans són normals i a causa de l’envelliment, ja que aquest causa pèrdua de força i de flexibilitat en l’aparell motor (ossos, articulacions, lligaments i músculs).

Encara que el cos té mecanismes per compensar aquests canvis, en general a la llarga, s’acaben manifestant reduint la rapidesa de la marxa així com la distància que es recorre en cada pas.

Quins aspectes defineixen la marxa i per tant veure’s afectats?

Simetria: les persones sense cap alteració caminen de manera simètrica.

Velocitat: es redueix, ja que les persones grans realitzen passos més curts.

Cadència: no es modifica, ja que cada persona té una cadència segons la longitud de les cames i el ritme.

Temps de doble suport: aquest augmenta amb l’edat.

Posició en la marxa: aquesta canvia amb l’edat amb una major rotació a la pelvis (cap a baix) i major lordosis lumbar.

Moviment de les articulacions: la flexió plantar del turmell es redueix abans de que el taló s’aixequi i el moviment de la pelvis es redueix.

A més hi ha alguns trastorns que poden contribuir a que es produeixin aquests canvis donant una marxa disfuncional o insegura:

  • Malalties neurològiques: hemiplegia o parèsia de la extremitat inferior com a conseqüència d’un ictus o un altre lesió cerebral, Parkinson, polineuritis (diabetis, dèficit de vitamina B12, alcoholisme), etc.
  • Marxes anormals associades a dèficits sensorials: alteracions visuals o propioceptives.
  • Problemes circulatoris: claudicació intermitent.
  • Problemes musculoesquelètics: nombroses patologies que produeixen debilitat muscular o problemes musculoesquelètics deguts a la falta de mobilitat que tenen moltes persones grans.
  • Qualsevol problema als peus: callositats, deformitats, galindons i ungles deformes, que comprometen la marxa i l’equilibri.

En la següent taula veiem algunes de les manifestacions i les possibles causants de l’alteració de la marxa:

Manifestació

Causant

Cadència impredictible, longitud del pas o separació dels peus.

Afectació del control motor.

Dificultats per començar a caminar o per mantenir la marxa.

Falta de força per impulsar el peu degut a fallada aïllada en el inici de la marxa, malaltia de Parkinson o una patologia frontal o subcortical.

Inclusió cap enrere o caiguda cap enrere en.

Parkinson o situacions degudes a lesions del SNC.

Arrossegament del peu.

Debilitat del múscul tibial anterior, traumatismes de genoll, espasticitat dels músculs del panxell, descens de la pelvis.

Disminució de la longitud de les passes.

Inespecífic. Por a caure o problema musculoesquelètic. La cama que fa el pas més curt sol ser la del costat sa, lo que, en general, és secundari a un problema durant la fase en la que la cama contralateral (la que presenta el problema) roman recolzada al terra.

Inclinació cap endavant.

Cifosis i malaltia de Parkinson o trastorns amb característiques de parkinsonisme associats amb demència.

Inclinació lateral del tronc.

Estratègia per reduir el dolor articular generat per una artritis de maluc o, amb menor freqüència, una artritis de genoll.

Desviacions en la trajectòria.

Problemes de control motor.

Balanceig de braços.

Efectes adverses de fàrmacs bloquejants de la dopamina.

Que podem fer per millorar la marxa o disminuir la progressió?

La activitat física és la base per contribuir a millorar la mobilitat, com per exemple entrenament de resistència i d’equilibri.

Alguns exemples són:

Problemes de debilitat: exercicis centrats en la força.

Artritis: tant caminar com treball de resistència, ja que redueixen el dolor i permeten millorar la marxa.

Deficiències de l’equilibri: exercicis dirigits de postura, reeducació postural, tai-txi, jocs dinàmics d’equilibri…

Quines opcions tenim si necessitem una ajuda per millorar la nostra mobilitat?

Aquestes ajudes poden ser diferents segons si són necessàries per desplaçar-se dins la vivenda o pel carrer:

Bastons: augmenten l’estabilitat i l’equilibri i/o disminueixen la càrrega sobre els membres inferiors. S’indiquen en fases inicials, però després pot ser necessari canviar a muletes o caminadors.

Muletes: faciliten la marxa ja que augmenta l’estabilitat a l’ampliar la base de sustentació i/o reduir la càrrega sobre una o ambdós cames. Per utilitzar-les s’ha de tenir una bona capacitat muscular i força als braços i mans així com equilibri en el tronc.

Caminadors: són les ajudes que donen més estabilitat ja que la base de sustentació és més amplia. S’aconsellen a persones amb problemes en l’equilibri o que la força en les cames hagi disminuït.

Cadires de rodes: en els casos en que no es pugui caminar o costi molt, en algunes persones només seran necessàries quan hagin de recórrer distàncies llargues. L’ús de la cadira de rodes permet més autonomia en la vida diària.

                                                                                                                           

Escriu un comentari

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s'apliquen la Política de Privadesa de Google i els Termes de servei.
*Camps obligatoris
Preu