Els canvis en la mobilitat i en la marxa en les persones grans són normals i a causa de l’envelliment, ja que aquest causa pèrdua de força i de flexibilitat en l’aparell motor (ossos, articulacions, lligaments i músculs).
Encara que el cos té mecanismes per compensar aquests canvis, en general a la llarga, s’acaben manifestant reduint la rapidesa de la marxa així com la distància que es recorre en cada pas.
Quins aspectes defineixen la marxa i per tant veure’s afectats?
Simetria: les persones sense cap alteració caminen de manera simètrica.
Velocitat: es redueix, ja que les persones grans realitzen passos més curts.
Cadència: no es modifica, ja que cada persona té una cadència segons la longitud de les cames i el ritme.
Temps de doble suport: aquest augmenta amb l’edat.
Posició en la marxa: aquesta canvia amb l’edat amb una major rotació a la pelvis (cap a baix) i major lordosis lumbar.
Moviment de les articulacions: la flexió plantar del turmell es redueix abans de que el taló s’aixequi i el moviment de la pelvis es redueix.
A més hi ha alguns trastorns que poden contribuir a que es produeixin aquests canvis donant una marxa disfuncional o insegura:
- Malalties neurològiques: hemiplegia o parèsia de la extremitat inferior com a conseqüència d’un ictus o un altre lesió cerebral, Parkinson, polineuritis (diabetis, dèficit de vitamina B12, alcoholisme), etc.
- Marxes anormals associades a dèficits sensorials: alteracions visuals o propioceptives.
- Problemes circulatoris: claudicació intermitent.
- Problemes musculoesquelètics: nombroses patologies que produeixen debilitat muscular o problemes musculoesquelètics deguts a la falta de mobilitat que tenen moltes persones grans.
- Qualsevol problema als peus: callositats, deformitats, galindons i ungles deformes, que comprometen la marxa i l’equilibri.
En la següent taula veiem algunes de les manifestacions i les possibles causants de l’alteració de la marxa:
|
Manifestació |
Causant |
|
Cadència impredictible, longitud del pas o separació dels peus. |
Afectació del control motor. |
|
Dificultats per començar a caminar o per mantenir la marxa. |
Falta de força per impulsar el peu degut a fallada aïllada en el inici de la marxa, malaltia de Parkinson o una patologia frontal o subcortical. |
|
Inclusió cap enrere o caiguda cap enrere en. |
Parkinson o situacions degudes a lesions del SNC. |
|
Arrossegament del peu. |
Debilitat del múscul tibial anterior, traumatismes de genoll, espasticitat dels músculs del panxell, descens de la pelvis. |
|
Disminució de la longitud de les passes. |
Inespecífic. Por a caure o problema musculoesquelètic. La cama que fa el pas més curt sol ser la del costat sa, lo que, en general, és secundari a un problema durant la fase en la que la cama contralateral (la que presenta el problema) roman recolzada al terra. |
|
Inclinació cap endavant. |
Cifosis i malaltia de Parkinson o trastorns amb característiques de parkinsonisme associats amb demència. |
|
Inclinació lateral del tronc. |
Estratègia per reduir el dolor articular generat per una artritis de maluc o, amb menor freqüència, una artritis de genoll. |
|
Desviacions en la trajectòria. |
Problemes de control motor. |
|
Balanceig de braços. |
Efectes adverses de fàrmacs bloquejants de la dopamina. |
Que podem fer per millorar la marxa o disminuir la progressió?
La activitat física és la base per contribuir a millorar la mobilitat, com per exemple entrenament de resistència i d’equilibri.
Alguns exemples són:
Problemes de debilitat: exercicis centrats en la força.
Artritis: tant caminar com treball de resistència, ja que redueixen el dolor i permeten millorar la marxa.
Deficiències de l’equilibri: exercicis dirigits de postura, reeducació postural, tai-txi, jocs dinàmics d’equilibri…
Quines opcions tenim si necessitem una ajuda per millorar la nostra mobilitat?
Aquestes ajudes poden ser diferents segons si són necessàries per desplaçar-se dins la vivenda o pel carrer:
Bastons: augmenten l’estabilitat i l’equilibri i/o disminueixen la càrrega sobre els membres inferiors. S’indiquen en fases inicials, però després pot ser necessari canviar a muletes o caminadors.
Muletes: faciliten la marxa ja que augmenta l’estabilitat a l’ampliar la base de sustentació i/o reduir la càrrega sobre una o ambdós cames. Per utilitzar-les s’ha de tenir una bona capacitat muscular i força als braços i mans així com equilibri en el tronc.
Caminadors: són les ajudes que donen més estabilitat ja que la base de sustentació és més amplia. S’aconsellen a persones amb problemes en l’equilibri o que la força en les cames hagi disminuït.
Cadires de rodes: en els casos en que no es pugui caminar o costi molt, en algunes persones només seran necessàries quan hagin de recórrer distàncies llargues. L’ús de la cadira de rodes permet més autonomia en la vida diària.
