Cada 19 d’octubre es celebra el dia Mundial contra la lluita del Càncer de Mama amb la finalitat de conscienciar sobre aquesta malaltia i de promoure la importància de la detecció precoç, per això mateix és important (auto)examinar-se les mames de forma regular per tal de detectar qualsevol anomalia o signe.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a més d’establir el 19 d’octubre com el dia Mundial del Càncer de Mama per visibilitzar i donar suport a totes les dones que pateixen aquesta malaltia, va instituir el mes d’octubre com el mes de sensibilització sobre el càncer de mama promovent una campanya de salut amb l’objectiu d’augmentar l’atenció i el suport sobre aquesta sensibilització, el diagnòstic precoç i el seu tractament.
Què és el càncer de mama?
El càncer de mama és un tipus de tumor maligne causat per un creixement accelerat i incontrolat de cèl·lules a la glàndula mamària, la qual cosa augmentarà el teixit afectat, originant el tumor. Aquestes cèl·lules tumorals, a més de caracteritzar-se per un creixement descontrolat, tenen una certa facilitat per disseminar-se a través de la limfa o la sang a altres teixits i òrgans i envair-los, fet que originarà metàstasis, i per això mateix remarquem la importància de la detecció del càncer de mama en les primeres etapes.
Per què és tan important aquesta visibilització?
Actualment el càncer de mama és el més freqüent en dones, ja sigui en països subdesenvolupats com en desenvolupats, i és la primera causa de mort en dones que pateixen algun tipus de tumor maligne. A més a més, és una malaltia que afecta independentment de la situació econòmica i social, per tant ens afecta a totes i tots.
Si ens centrem en la població femenina més propera a nosaltres, parlem de 3.400 casos diagnosticats cada any a Catalunya en dones de 50 o més anys (dades del 2015) dels quals la majoria podran sobreviure a la malaltia. Tot i això, a Catalunya moren unes 1.000 dones a causa d’aquesta malaltia.
L’auto-exploració de mames i/o el control mèdic d’aquestes de forma regular i dels signes i símptomes ajuden a la detecció precoç facilitant el tractament precoç d’aquesta malaltia, i per tant, una millora del pronòstic i la disminució de la mortalitat. Aquest fet s’explica perquè en els casos on es detecta en les etapes primerenques i es tracta, hi ha un 90% d’èxit terapèutic.
De fet, el càncer de mama no acostuma a molestar en les fases inicials, i és per això que remarquem el control periòdic clínic i a casa. Per contra, en les fases més avançades de la malaltia, normalment, el tumor és fàcilment palpable i, fins i tot, podem notar els ganglis de les aixelles amb una mida superior a la normal. Altres símptomes molt comuns que podem detectar és la menor mobilitat en una de les mames en aixecar els braços, canvis al mugró, canvis a la pell de la mama (de color o textura), canvi de mida, entre d’altres.
Llaç rosa:
Portem molts anys acompanyant aquesta data tan important amb un llaç rosa, i en general, tot el mes l’associem amb el color rosa, però, mai t’has preguntat l’origen de l’ús dels llaços? I per què rosa?
El llaç s’usa com a símbol universal de recolzament a multitud de causes des de fa dècades. De fet, el primer cop que se’n va fer ús va ser a la crisis dels ostatges d’Iran. En aquesta crisis van ser segrestades 66 persones de l’ambaixada d’Estats Units exigint l’entrega de Mohamed Reza Pahlevi, l’últim “sha” iraní a l’exili. La situació es va solucionar 444 dies després a causa de la mort del “sha” per càncer. El cap de la missió diplomàtica, Bruce Laingen, va ser un dels ostatges, per això mateix la seva dona va mostrar el seu recolzament amb un llaç groc per tots els afectats.
Anys més tard un grup de lluita contra el VIH va utilitzar la mateixa idea amb un llaç de color vermell, el qual va portar l’actor Jeremy Irons a la entrega dels premis Tony al 1991, per a recordar que aquesta malaltia també afectava als artistes de Hollywood i gent adinerada, ja que el VIH sempre s’ha associat, de forma errònia, amb situacions socioeconòmiques desfavorables.
El llaç rosa, però, té una història més enrevessada. Charlotte Haley va sobreviure al càncer de mama, i al 1991 va començar a repartir llaços de color préssec per a conscienciar sobre aquesta malaltia, i va ser la primera d’una llarga reivindicació. Ella mateixa confeccionava els llaços de color préssec i els repartia per tot el seu barri i a dones importants que donessin veu a la seva lluita. A més a més, Haley acompanyava els llaços amb una nota que advertia el poc pressupost que es destinava a la prevenció del càncer, i demanà l’ús d’aquest llaç per aconseguir més pressupost.
Va ser tan important aquesta campanya que l’editora de la revista Self, Alexandra Penney, i la vicepresidenta de la companyia cosmètica Estée Lauder, Evelyn Lauder, van proposar-li que el seu llaç tan viral formés part d’una publicació de la revista Self per la conscienciació del càncer de mama. Tot i aquesta gran proposició, ella es va negar perquè considerava que la proposta era massa corporativa i comercial.
La negació de Haley va fer que Penney i Lauder escollissin un altre color per al llaç, el rosa, i d’aquí va sorgir el llaç rosa per remarcar la importància de la (auto)exploració per a prevenir el càncer de mama.
Programa de Detecció Precoç de càncer de mama:
A Catalunya, el Departament de Salut mitjançant el Programa de Detecció Precoç de càncer de mama recomana a totes les dones entre els 50 i 69 anys a realitzar-se una mamografia gratuïta cada dos anys, és una malaltia molt més freqüent a partir de la menopausa o climateri.
En el cas de ser menor de 50 anys, la realització de mamografies haurà de respondre a criteris clínics, per tant, el metge d’Atenció Primària o el mateix ginecòleg hauran de recomanar la prova i la pauta a seguir. Aquesta mamografia serà preventiva i per tant es farà per via assistencial, i no mitjançat el Programa de Detecció Precoç de càncer de mama.
