L’ictus és una malaltia cerebrovascular (afecta els vasos sanguinis del cervell). Es coneix també sota el nom d’accident cerebrovascular (ACV), embòlia o trombosis. Aquests dos últims termes fan referència més aviat a la causa de l’ictus.
Aquest ocorre quan un vas sanguini que transporta sang al cervell es trenca o es tapona per un coàgul o una altra partícula. Per aquesta ruptura o bloqueig, part del cervell no rep el flux necessari d’oxigen i nutrients. Com a conseqüència, les cèl·lules nervioses del cervell afectades no poden funcionar i moren al cap d’uns minuts.
Causes
Hi ha diversos factors que incrementen la possibilitat de patir un ictus, els quals no es poden controlar, com serien:
- L’edat: en passar els 55 anys, cada dècada incrementa el doble el risc de patir una embòlia. El que no significa que les persones joves no puguin patir-la.
- Sexe: tot i produir-se en la mateixa proporció, les dones són més propenses a morir per aquesta malaltia.
- Herència: si un familiar ha patit un ictus, és més probable que les següents generacions també.
- Reiteració: una vegada s’ha tingut un accident cardiovascular, s’incrementen considerablement les probabilitats de repetir-se.
- Hipertensió, tabaquisme, diabetis o malaltia cardíaca són diferents factors que incrementen el risc d’ictus.
Símptomes
En general aquesta malaltia té un inici sobtat i de ràpid desenvolupament, causant una lesió cerebral en minuts. Amb menys freqüència, és possible que empitjori al llarg de les hores o els dies, a mesura que incrementa l’àrea necrosada.
Per norma general aquesta progressió se sol interrompre donant lloc a períodes d’estabilitat, i podem observar una certa milloria en el pacient.
El símptomes variaran segons l’àrea cerebral que es vegi afectada però els més típics serien:
- Adormiment o debilitat sobtada de zones de la cara, el braç o les cames, especialment focalitzada en una sola part del cos.
- Confusió sobtada i dificultats en la comprensió i la parla.
- Dificultat espontània per caminar, marejos, vertígens, pèrdua d’equilibri i coordinació.
- Mal de cap sense causa aparent.
Prevenció
La Societat Espanyola de Neurologia recomana una sèrie d’hàbits amb l’objectiu de prevenir els riscos d’un ictus:
- Portar una dieta equilibrada y saludable: buscarem evitar nivells alts de colesterol en sang. L’IMC (índex de massa corporal) hauria de trobar-se per sota de 25 per a reduir el risc d’ictus.
- Realitzar exercici de forma habitual i moderada: els problemes derivats d’una vida sedentària podrien derivar en una trombosi.
- Evitar el consum de drogues comuns com l’alcohol i el tabac.
- Portar un seguiment de la pressió arterial, buscant trobar-nos per sota de 140/90 mmHg (hipertensió)
*en persones diabètiques o que ja han patit un ictus els nivells encara haurien de ser més baixes.
Tipus
- Ictus isquèmic.
En aquest tipus d’ictus trobarem els vasos obstruïts per l’interior. Els coàguls responsables d’aquest problema s’anomenen trombus o embolismes. Causen una obstrucció del vas per el desenvolupament de grans dipòsits de greix en els murs d’aquests (colesterol), aquest procés s’anomena aterosclerosis.
Aquests tipus d’ictus són els més comuns de tots (80%).
- Ictus hemorràgic:
En aquest cas el vas es trenca, el que suposa l’entrada de sang en el cervell i la compressió del teixit cerebral. Aquesta hemorràgia pot ser inter cerebral o subaracnoidea. El vas que es trenca es troba prèviament deteriorat per aneurismes o malformacions arteriovenoses.
Diagnòstic i tractament
Normalment es pot diagnosticar aquesta malaltia a través d’un historial mèdic i una exploració física (tomografies, ressonàncies magnètiques). Aquestes proves, però, només seran d’us diagnòstic després d’uns dies des de l’aparició de l’ictus, i ens permetrà caracteritzar-lo com a hemorràgics o isquèmics.
El tractament, llavors, variarà en funció del tipus d’ictus que pateixi la persona en qüestió, però serà fonamental reconèixer els signes i símptomes, a través del sistema R.A.P.I.D i avisar a les autoritats sanitàries corresponents.
