La infecció pel virus del papil·loma humà (VPH) és la malaltia de transmissió sexual més freqüent en ambdós sexes. El VPH és causa necessària, encara que no suficient, per la producció del càncer de coll d’úter i altres càncers urogenitals així com en l’esfera orofaríngia, però és necessari que existeixin altres factors. Els VPH formen part d’un grup de virus de la família dels Papillomavirida en que s’han identificat més de 150 tipus diferents de VPH. Alguns tenen afinitat per la pell i són causants de lesions a la pell i altres són mucoses típics, amb capacitat de infectar el tracte genital.
La prevalença mitjana a Espanya de infecció per VPH en dones amb citologia normal és del 14%. La prevalença és major en les dones joves (25%) per sobre dels 30 anys es redueix al 5-10%. En homes s’estima que la prevalença de la infecció és entre el 30 i el 50%.
COM ES TRANSMET?
Es transmet al mantenir relacions sexuals orals, vaginals o anals amb una persona que tingui el virus. Es transmet amb major freqüència durant les relacions sexuals vaginals o anals. El VPH pot transmetre’s inclús quan la persona infectada no presenta signes ni símptomes.
Tota persona sexualment activa pot contraure el VPH, inclús si es tenen relacions sexuals amb una sola persona. També és possible que es presentin els símptomes anys després de tenir relacions sexuals amb una persona infectada, el que dificulta saber quan es va infectar per primera vegada.
QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DEL VPH?
En la majoria dels casos el VPH desapareix per si sol i no causa cap problema de salut. Però quan el VPH no desapareix, pot causar problemes de salut com berrugues genitals o càncer.
Els VPH són capaços de produir diferents formes clíniques d’expressió:
- Berrugues genitals o condilomes acuminats
- Lesions pre-canceroses de coll uterí: neoplàsia intraepitelial cervical (CIN 1) o lesió escamosa intraepitelial de baix risc o grau (LSIL). No sol tractar-se.
- Neoplàsia intraepitelial de grau mig (CIN 2) o lesió escamosa intraepitelial d’alto grau (HSIL)*. L’epiteli està engruixit. I la majoria de les pacients requereixen tractament.
- Carcinoma in situ (CIN 3) o (HLIL): tot l’epiteli està afectat. És difícil diferenciar (CIN 3) i carcinoma in situ o adenocarcinoma in situ (AIS). Requereixen tractament sempre.
- Càncer de cèrvix: el 85 % són de cèl·lules escamoses, el VPH 16 és el virus més freqüent en aquests casos i el 15 % són adenocarcinomes (VPH 18, 16 y 45).
- Neoplàsies de cap i coll en ambdós sexes solen estar relacionats amb el VPH. Tenen millor pronòstic que els tumors de cap i coll relacionats amb el consum de tabac i alcohol.
COM ES PREVÉ EL VPH?
Una de les maneres més eficaces per prevenir el contagi de VPH és l’ús del preservatiu, si bé només ho evita en el 60-70% dels casos, perquè la transmissió es pot donar en zones en que el preservatiu no cobreix o prèvia a la seva col·locació.
- La detecció precoç mitjançant el test de Papanicolau redueix la morbiditat i la mortalitat pel càncer de cèrvix en el 75% dels casos. Si s’incorpora a la citologia la detecció d’ADN viral millora la tècnica del cribratge.
- Les vacunes enfront al VPH han demostrat una alta eficàcia i efectivitat en la prevenció de la infecció pel VPH, així com de les lesions benignes i pre-malignes. Poden protegir a homes i a dones contra les malalties causades pel VPH (inclús el càncer).
- Es recomana que tant els nens com les nenes de 11-12 anys es vacunin, a Catalunya el calendari de vacunació obligatòria només inclou nenes.
- Si no s’ha vacunat a l’edat indicada es recomana també a homes i dones de fins 26 anys.
Els factors de risc per la infecció i la prevalença són similars entre homes i dones. Per això, en alguns països han inclòs ja la vacunació universal de nois adolescents en els seus calendaris vacunals.
QUIN ÉS EL TRACTAMENT DEL VIRUS DEL PAPILOMA HUMÀ?
Un cop instaurada la infecció per VPH aquesta no té tractament. El tractament va dirigit a les lesions que causa el VPH. No hi ha evidència de que les vacunes actuals en front al VPH tinguin algun efecte terapèutic per la curació de la infecció o de la patologia relacionada amb el VPH.
- Les berrugues genitals poden ser tractades pel metge. Si no es tracten, les berrugues genitals poden desaparèixer, quedar-se igual o augmentar en mida o quantitat.
- El precàncer de coll uterí pot tractar-se. Les dones que es fan de forma periòdica la prova de Papanicolau i tenen un seguiment adequat poden identificar problemes abans de que aparegui el càncer. La prevenció és sempre preferible al tractament.
- Altres tipus de càncer associats al VPH també es poden tractar més fàcilment si es diagnostiquen i tracten en les etapes inicials.
