Trasplantaments

TRASPLANTAMENTS:

Els trasplantaments es basen en la substitució d’un òrgan o teixit malalt per un altre que funcioni de forma adequada, però per a que això sigui possible necessitem de forma obligatòria l’existència de donants.

Espanya som el país amb la major tassa de donació de tot el món, de fet, les donacions es realitzen de forma altruista i tot el procés és cobert, des del punt de vista econòmic, pel Sistema Nacional de Salut, per això mateix en cas de necessitar un transplantament, tindrem majors probabilitats d’obtenir un transplantament. Cada dia hi ha més persones que necessiten ser trasplantades per a seguir vivint, i aproximadament el 10% dels receptors moren esperant rebre un òrgan.

Per facilitar l’accés al transplantament, la donació i el transplantament estan regulats per la Llei de Transplantaments que garanteix, entre d’altres, dos aspectes molt importants: l’altruisme de la donació i l’equitat en l’accés al transplantament, tots tenim el mateix dret i les mateixes possibilitats de rebre un transplantament.

Qui té accés al transplantament?

Els pacients que tenen accés al transplantament són totes aquelles persones que pateixen un mal irreversible en algun dels seus òrgans (fetge, cor, pulmó, intestí, pàncrees i ronyó) i no poden curar-se amb altre tipus de tractament mèdic. Per tant, sotmetre’s a un transplantament és la única via mèdica per evitar la seva mort o per ajudar a incrementar la seva qualitat de vida.

Concretament, els pacients que entraran dins les llistes d’espera seran escollits per metgessa/metge especialista, i després de realitzar una sèrie de proves que acrediten que estan en condicions de rebre un transplantament, els professionals de l’equip de transplantament estudiaran el cas, essent l’últim pas abans d’entrar a la llista d’espera.

A Catalunya, les persones que poden accedir a aquestes llistes d’espera són: pacients residents a Catalunya i pacients d’altres comunitats autònomes amb la derivació pertinent de la comunitat.

Dins aquestes llistes d’espera, subdividim els pacients en funció de la gravetat de cadascú:

• Pacients urgència 0: prioritat a nivell nacional, per tant el primer òrgan que es generi a qualsevol hospital espanyol compatible serà adjudicat al malalt d’aquesta llista. Els pacients inclosos en aquesta llista són aquells pacients que podrien morir en poques hores si no reben l’òrgan.
• Pacients urgència 1: es troben en situació critica, entre el grup d’urgència 0 i l’estat normal en la llista. Aquest grup el formen els pacients que no compleixen els criteris per estar a urgència 0 però si són crítics, i després d’enviar un informe clínic a tots els centres de Catalunya i Balears i si s’accepta, el primer òrgan compatible serà pel pacient.
• Electiu: és el grup de pacients en estat normal de la llista, de fet la gran majoria de pacients de la llista d’espera es troben aquí.

Importància de les donacions:

La donació d’òrgans és fonamental per al tractament de certes malalties, podem donar un cop morts però també es pot donar en vida, essent les dues opcions altruistes i molt necessàries.

Les llistes d’espera cada cop són més llargues, per tant, a mesura que les llistes s’amplien, també augmenta la necessitat de donació d’òrgans. A més, hem de tenir en compte que la mort per accidents de tràfic ha disminuït molt en els últims anys, sobretot durant la pandèmia.

Com fer-se donant:

Tothom pot ser donant d’òrgans si decideix en vida donar-los un cop mori, tot i que no tothom ho acabarà sent perquè serà necessari que mori en una UCI (Unitat de Cures Intensives) d’un hospital donat que en aquestes unitats és on es podran preservar de forma correcte els òrgans i es duran a terme les proves necessàries per realitzar una correcta valoració de cada potencial donant.

Es poden donar:

• Òrgans: ronyons, fetge, cor, intestí, pulmons, pàncrees i estómac.
• Teixits: os, còrnies i vàlvules cardíaques; també donacions molt necessàries.
• No es pot decidir quin òrgan donar, donat que hi ha escassesa d’òrgans i s’intenten aprofitar tots els òrgans que estiguin viables. Si hi ha algun òrgan o teixit en concret que no vol donar, només s’ha de deixar escrit en vida als seus familiars.

Per la Llei de Trasplantaments a Espanya tots som considerats donants si en vida no hem expressat el contrari. Per això mateix, per si un cas, sempre es pregunta als familiars sobre la voluntat del mort respecte la donació.

Donació en viu:

Es pot fer si compleix amb les condicions i requisits establerts per la Llei, el donant haurà de ser major d’edat i tenir una bona salut física i mental. En aquest cas es podran donar òrgans com el ronyó i una part del fetge, però també teixits (membrana amniòtica, cultius cel·lulars) i cèl·lules com la medul·la òssia.

Afectació durant la pandèmia per COVID:

L’activitat de la donació i del transplantament al 2020 ha estat marcada per la crisis de COVID-19 donat que la activitat de transplantament s’ha reduït respecte el 2019 només 18,8%, però el descens de la donació ha estat del 22,8%. Tot i les dificultats presentades, durant l’any 2020 es van realitzar 4.425 transplantaments d’òrgans gràcies a les 1.777 persones que van donar els seus òrgans després de morir i a les 268 persones que van donar un ronyó o part del seu fetge en vida.

Què fer quan esperes el transplantament:

Quan esperes un transplantament, has d’estar localitzable les 24 hores del dia i portar una vida el més normal possible, en qualsevol moment us podrien avisar. L’espera pot ser molt llarga, però no s’ha de perdre l’esperança donat que estant a la llista d’espera l’oportunitat de ser receptor encara és possible.

Un cop es rep la trucada per fer-se el transplantament:

• Mantenir la calma i quedar-se en dejú per l’operació.
• Preparar una bossa amb objectes personals i dirigir-se a l’hospital el més ràpid possible (recordem que els òrgans fora el cos no duren gaire temps).
• Dur a sobre una llista amb els medicaments que pren de forma crònica i en cas que prengui altres medicaments no prescrits també, si es té alguna al·lèrgica, intolerància...

Reaccions de rebuig:

Les reaccions de rebuig es deuen a l’acció del nostre sistema immunitari, el qual de forma general ens intenta protegir de substàncies estranyes i/o que poden ser nocives per a nosaltres, com són els microorganismes, les toxines i alguns cops cèl·lules cancerígenes. Aquestes substàncies estranyes tenen components (antígens) que seran reconeguts pel nostre sistema immunitari com a estranys i els ataquen.

Quan el pacient rep l’òrgan d’una altre persona, el sistema immunitari del receptor pot arribar a reconèixer aquest òrgan com a estrany perquè detecta que els antígens en les cèl·lules de l’òrgan són diferents o són incompatibles, per això, en aquests casos, podria rebutjar el transplantament.

• Rebuig hiperagut: es manifesta als pocs minuts de realitzar el transplantament quan els antígens són incompatibles. Per solucionar-ho s’ha de retirar el teixit per no causar la mort del receptor.
• Rebuig agut: pot manifestar-se en qualsevol moment des de la primera setmana del transplantament fins als 3 mesos després. De fet, tots els receptors tenen cert grau de rebuig agut.
• Rebuig crònic: pot manifestar-se al llarg de molts anys i es basarà en una resposta immunitària contra l’òrgan estrany de forma lenta i progressiva, fent malbé els teixits i/o òrgans trasplantats.
• Símptomes generals: funció disminuïda de l’òrgan, malestar general, dolor i/o inflamació a la zona de l’òrgan, febre, símptomes pseudogripals, nàusees, tos... els símptomes també dependran molt de l’òrgan o teixit trasplantat que seran una mica més específics i pot arribar a causar la pèrdua de l’òrgan trasplantat.

Consells i hàbits de vida:

Primerament, hem de tenir en compte que la base per l’èxit del transplantament és el tractament amb immunosupressors de la persona trasplantada i per tant, el compliment de la presa. Aquest tractament sempre estarà supervisat per un metge i s’haurà de prendre sempre, tot i que en alguns casos amb el temps, la dosi necessària es podria reduir.

El segon punt més important és controlar les senyals d’alerta que puguin indicar algun tipus d’infecció o situació de rebuig del nou òrgan, i els símptomes generals estan descrits anteriorment “Reaccions de rebuig”. A més a més, s’han de prevenir les infeccions donat que en prendre immunosupressors el sistema immune està compromès i perd la capacitat de defensa.

La dieta i l’activitat física seran aspectes fàcils de controlar. Per una banda, la dieta serà controlada pels professionals sanitaris i rebrà certes recomanacions, i en relació amb aquest aspecte també s’haurà de controlar molt la higiene alimentària donat que gràcies a la correcta manipulació, preparació i conservació dels aliments s’evitaran malalties. En relació amb l’activitat física, serà positiva la seva realització però s’haurà de fer una valoració individual com en la resta d’aspectes.

L’activitat sexual es pot reprendre després de l’alta hospitalària tot i que es recomana utilitzar mètodes anticonceptius almenys durant un any, sobretot de barrera física per no contraure malalties. En relació amb l’embaràs, l’home trasplantat a partir del primer any podrà, al contrari la dona trasplantada ho haurà de valorar el metge/metgessa.